Des de fa anys, la setmana de Carnestoltes ha esdevingut per a les famílies una prova de foc d’eficàcia i habilitat manual: els infants han d’anar a l’escola complint una consigna diferent! En alguns casos es pot convertir en un mal de cap per pares i mares i també per alguns infants que no gaudeixen de disfressar-se.
Quan disfressar-se no converteix en un problema ètic, com per exemple en una família vegana i la disfressa de pescadors, que s’ha viralitzat.
1. Obligar a l’infant a disfressar-se
Cada infant té uns gustos i una personalitat i disfressar-se és una part molt important pel desenvolupament del nen sempre ho visqui de manera positiva. Si ho viu bé l’ajudarà a desenvolupar la imaginació, però si no vol disfressar-se, cal escoltar-la i respectar-la, no s’ha de forçar. La Montse Busquets, psicòloga infantojuvenil de TREC Centre de Psicologia remarca que cal recordar que el Carnestoltes és una festivitat, un moment lúdic i, per tant, no ha de forçar a l’infant en absolut. Si un infant no vol aquest tipus de protagonisme, cal respectar-ho.
2. Triar la disfressa a fer-la per a ell
Permetre l’exploració, perquè si la criatura escull del que es vol disfressar anirà més còmoda i gaudirà més. Quan els pares i mares volem educar cap a l’autonomia dels fills, les criatures han d’entendre el valor de les consignes i del carnestoltes: el material l’han de preparar els petits i que els pares i mares només en facin una comprovació final.
3. Atabalar-nos massa amb el procés
Totes les opcions són vàlides, però si podem fer-ho amb la canalla o compartir el procés, gaudirem d’una bona estona, en sintonia, en complicitat. Ara bé, amb la dificultat de conciliar, tot això suposa una càrrega. Si es pot fer a classe amb els petits, fantàstic, i si es pot fer a casa, que tinguem una certa llibertat i no sigui una disfressa massa tancada, complicada.
4. Perfeccionisme
Cal intentar viure-ho amb calma, per molt que a l’escola ens posin presses i pressions per complir consignes diàries. La setmana de carnestoltes es pot convertir en un autèntic suplici no només per a pares i mares sinó també pels infants, que veuran com els seus pares corren, maleeixen i criden per l’obligació d’aquests petits jocs diaris.
Cal intentar gaudir i eliminar la paraula exigència. El carnestoltes és una festivitat lúdica i ha de prevaler el respecte. Eliminar el perfeccionisme a l’hora de fer petits detalls o disfresses pot ser una bona eina.
