Educacion emocional | TREC Psicologia

EDUCACIÓ EMOCIONAL

Quan parlem de les emocions ensenyem als nostres pacients, nens, adolescents i/o joves que hi ha emocions sanes (emocions negatives que ens ajuden) i emocions insanes (emocions negatives que no ens ajuden). Entrenar el «múscul emocional» implica aprendre a manejar aquestes emocions negatives que no ens ajuden i que es manifesten a través de conductes poc funcionals que no ens permeten assolir els nostres objectius i/o resoldre els conflictes de manera satisfactòria.

Cal Ensenyar que les emocions negatives formen part de la vida i que són normals, per això és important entrenar i educar els nostres fills i filles perquè estiguin preparats per trobar-se amb emocions que no els agraden però que poden aprendre a conviure-hi gestionar-les i canviar-les per emocions més saludables que els aportin conseqüències més constructives.

Les emocions insanes són clínicament significatives quan són intenses, freqüents i duradores.

Des de la TREC es consideren emocions insans la Ira, la depressió, l'ansietat la vergonya i la culpa, sent més saludables la molèstia o enuig, la tristes, la por, , incomoditat i la pena i penediment:

La inquietud, la por (emoció sana) són emocions que tothom experimenta davant de determinades experiències de la vida. Apareixen per fer front a una situació que el teu fill percep com una amenaça i l'ajuda a fer front a les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant, una reacció natural d'alarma davant de la percepció d'un perill potencial o d'una pèrdua de control sobre l'entorn com ara fer un examen, el moment de separar-se dels pares, la foscor etc.

No obstant això, quan aquesta inquietud i/o por es viu de forma excessivament intensa o freqüent és quan s'experimenta l'ansietat o el pànic (emoció insana) el nen/a es bloqueja, interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i en disminueix l'autonomia,
(constants mal d'estómac cada cop que ha de fer un examen, dificultat per agafar el son, dormir sol etc.)

Sentir tristesa (emoció sana) és una cosa força normal i que en si no ens indica un trastorn mental concret. Senzillament, constitueix una reacció psicològica que es produeix quan ens fereix alguna cosa o quan ens enfrontem a determinades circumstàncies difícils que ens fan una muntanya.

La tristesa constitueix una emoció humana més, i ni és dolenta ni ens ha de preocupar excessivament que en algun moment els nostres fills puguin sentir-se tristos. Podrien estar tristos si es discuteixen amb un amic, si han de renunciar a algun pla, o fins i tot, es poden sentir així sense que hi hagi un motiu aparent, potser a causa d'un canvi hormonal o d'un estat d'ànim baix d'un dia concret (sobretot a l'adolescència).

En canvi, quan la intensitat d'aquesta tristesa augmenta i esdevé una sensació de malestar i neguit permanent és quan ens sentim deprimits (emoció insana). En aquests moments aquest sentiment de depressió pot paralitzar els nostres fills mostrant comportaments poc funcionals que interfereixin al seu dia a dia.

La ràbia (emoció insana) és una reacció apresa de la frustració que gairebé mai no serveix per a cap propòsit i gairebé sempre té conseqüències no desitjades.

Tots els éssers humans experimenten alguna frustració cada dia, és natural que els obstacles interfereixin els nostres plans i objectius. No obstant això, no és la presència de la frustració allò que ens trastorna, sinó la nostra actitud cap a ella.

Els nens i/o adolescents que tendeixen a viure qualsevol impediment o obstacle en el seu camí com a injust, sovint manifesten ràbia, estan tan ocupats intentant que les coses segueixin el seu camí i que es faci justícia que es trastoquen fins al punt de ser incapaços d'enfrontar-se amb la situació i resoldre els conflictes de manera adequada.

En aquest cas és important aprendre a ser més tolerant, canviar la ràbia per enuig o molèstia, cosa que els permetrà ser més resolutius i tenir unes millors habilitats per resoldre els conflictes.

La vergonya (emoció insana) és un sentiment que pot aparèixer per una humiliació rebuda, per timidesa, inseguretat, por al ridícul, també pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars.

La seva expressió sol acompanyar-se de signes físics i d'actituds, com poden ser les sufocacions, un envermelliment de galtes o una actitud postural amb la mirada dirigida cap avall.

La vergonya tendeix a bloquejar-nos fugint de situacions que els teus fills poden viure com a realment incòmodes. És important reeducar aquesta emoció per tal de fomentar estratègies d'afrontament.

La culpa (emoció insana) pot aparèixer en els nostres fills quan perden confiança en si mateixos i tendeixen a auto devaluar-se (sóc dolent, no es fer res…) és important aprendre a manejar aquesta emoció per reduir la intensitat i ajudar-los a millorar la seva autoacceptació.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA NEWSLETTER

El nostre objectiu és poder ajudar-te el dia dia