Moltes vegades, la nostra ment ens juga una mala passada i ens fa creure que el pitjor escenari possible és l'únic que pot passar. Aquest fenomen es coneix com a catastrofització, un patró de pensament en què interpretem els problemes com a autèntiques tragèdies, convençuts que no tenim recursos per afrontar-les.
És cert que a la vida succeeixen situacions difícils, però això no significa que tot el que és dolent sigui una catàstrofe. Aprendre a diferenciar entre un problema real i una visió exagerada ens ajuda a gestionar millor les nostres emocions ia trobar solucions més efectives.
Com podem diferenciar un problema real d'una catàstrofe mental?
Un dels primers passos per gestionar l'ansietat i la por és aprendre a distingir entre un problema real i una catàstrofe mental.
🔹 Un problema real és una situació que ens preocupa i que ens pot afectar, però sobre la qual podem actuar. És un desafiament que, encara que sigui difícil, es pot abordar amb estratègies adequades.
🔹 Una catàstrofe mental és una distorsió de la realitat on ens convencem que la situació és incontrolable i devastadora, encara que no ho sigui.
Quan caiem a la catastrofització, ens sentim desbordats i paralitzats. Tot i això, la realitat ens demostra que fins i tot en moments difícils, tenim la capacitat de superar-los i trobar recursos per tirar endavant.
Com evitar la catastrofització? Estratègies pràctiques
Aprendre a gestionar la tendència a exagerar els problemes pot marcar una gran diferència a la nostra salut mental. Aquí et deixem algunes estratègies clau:
1. Preocupa't el que és just, però evita els bucles de por innecessaris
És normal sentir preocupació davant d'una dificultat, però una cosa és pensar com afrontar-la i una altra de molt diferent és quedar-se atrapat en pensaments negatius recurrents.
👉 ¿Cómo aplicarlo? Pregúntate:
- Aquest problema té solució?
- Puc fer alguna cosa per canviar-ho ara?
Si la resposta és sí, enfoca't a l'acció. Si la resposta és no, treballar a l'acceptació serà la millor opció.
2. Enfoca't en solucions en lloc de “i si…?”
La catastrofització ens manté atrapats en escenaris hipotètics negatius que poden no arribar a passar mai. En comptes d'alimentar la incertesa amb pensaments del tipus ”I si tot surt malament?”, enfoca't a buscar solucions reals i factibles.
👉 Cambia el enfoque:
❌ “¿Y si fracaso en esta presentación?”
✅ “¿Qué puedo hacer para prepararme mejor y sentirme más seguro?”
3. Recorda: no tot és una catàstrofe, encara que ho sembli al moment
Amb el temps, molts dels problemes que al seu dia semblaven enormes acaben perdent importància. Reflexionar sobre això ens pot ajudar a guanyar perspectiva en futures situacions.
👉 Pregúntate:
• Aquest problema continuarà sent important d'aquí a un any?
• Quantes vegades he superat altres situacions que també semblaven catastròfiques al seu moment?
La resiliència: la clau per superar la catastrofització
La resiliència és la capacitat que tenim per afrontar situacions difícils i sortir-ne enfortits. A mesura que deixem de veure els problemes com a catàstrofes, comencem a trobar recursos interns per manejar-los millor.
📌 Ejercicio práctico: Piensa en una situación que en su momento viviste como una catástrofe y que, con el tiempo, no resultó ser tan grave. ¿Cómo la superaste? ¿Qué aprendiste de ella?
Conclusió
La catastrofització ens fa creure que tot el que és dolent és inevitable i devastador, però la realitat és que tenim més recursos dels que pensem per afrontar les dificultats. Canviar la manera com interpretem els problemes ens ajuda a gestionar millor les nostres emocions ia actuar amb més claredat i seguretat.
